-Debería ser siempre así- dijo él.
-Siempre es un solo momento- dijo ella.

Laura Silleras
Unió de Periodistes Valencians, 2019.
Texto de libro y de exposición en el MuVIM.
Fotos de sala de Biel Aliño.

press to zoom

press to zoom

press to zoom

press to zoom
1/6

Castellano

Hagamos una cosa. Observe detenidamente el mundo que le rodea e intente memorizar cada uno de los detalles de su vecindario, de la casa donde vive y de los objetos que en ellos se sitúan. Ahora desaparezca durante una temporada, váyase a vivir a otro lugar, búsquese un trabajo en el extranjero o viaje simplemente por placer. Pasado un tiempo prudencial (un mínimo de 10 años) vuelva al lugar de donde salió y pruebe a reconocer las cosas; verá que todo es distinto, que nada tiene que ver con lo que memorizó en su día, debido a dos causas. La primera es que nuestra memoria es traicionera y sus recuerdos son visiones fragmentadas que con el paso del tiempo pierden consistencia, se despellejan y desvanecen. La segunda es que ha llegado a un lugar diferente del universo; sí, aunque le resulte paradójico, ese no es el vecindario del que salió, simplemente es otro lugar. No es una sensación nueva, nuestros antepasados del Paleolítico ya la experimentaban cuando volvían a un lugar que habían dejado hacía tiempo, pero es desde hace solo un siglo que los científicos saben que regresando no volvemos. Fíjese usted, el espacio que ocupaba su cuerpo hace unos instantes, cuando leyó las palabras “fíjese usted”, estará muy lejos del que ocupará cuando termine de leer este párrafo al llegar al punto y aparte.

 

Observe los siguientes datos: la Tierra gira sobre sí misma a una velocidad de 600 km/h, por lo que usted se encuentra aproximadamente a 600 km de distancia de donde estaba hace una hora; me podrá decir que mañana se encontrará en el mismo lugar, pero tenga en cuenta que la Tierra gira alrededor del Sol a una velocidad de 107227 km/h, por lo que usted se encuentra a aproximadamente 107227 km de donde se encontraba  hace una hora; me podrá decir que dentro de un año se encontrará en el mismo lugar, pero tenga en cuenta que el Sol gira alrededor del centro de nuestra galaxia a una velocidad de 792000 km/h, por lo que usted se encuentra aproximadamente a 792000 km de donde se encontraba hace una hora; me podrá decir que dentro de 250 millones de años se encontrará en el mismo lugar, pero, y para ir terminando ya con esta sandez, tenga en cuenta tres cosas: que no hemos calculado la combinación de estos movimientos, que nos hemos dejado otros muchos y que dentro de 250 millones de años usted ya habrá muerto y nada de esto le preocupará. Además, no sé por qué se empeña en llevar la contraria, qué testarudez, qué obsesión con permanecer. Si es por el tema de la propiedad privada, no se preocupe, a escala legal las escrituras de los terrenos siguen vigentes y podrá seguir conservando sus bienes y actuando en ellos a su antojo (siempre que no existan antojos más importantes que el suyo, claro). O, en el caso de que los terrenos no sean suyos, podrá seguir opinando de cómo estos se han de transformar o conservar para que se parezcan lo máximo a aquellos de los que salió usted un día.

 

Volvamos a nuestro experimento. Para comprobar que el lugar al que ha llegado es diferente hubiera sido útil haber fotografiado su vecindario antes de salir de él, pues ahora tendríamos unas imágenes más fiables que las de su recuerdo, pero olvidamos darle esta instrucción en su momento y ya no hay marcha atrás. Puede hacer ahora las fotografías, desaparecer de nuevo y pasado un tiempo prudencial (un mínimo de 10 años) volver (o creer volver) con unas imágenes ya hechas y hacer otras con las que compararlas. También puede hacer las fotos ahora y legarlas a otras personas porque éste no es un problema únicamente suyo, ya le servirán sus fotos a alguien. Habrá observado que el espacio al que ha llegado está habitado por otros seres; estos individuos dentro de unos años estarán igual de desconcertados que lo está usted ahora y a una distancia espacio-temporal desesperadamente incomprensible se preguntarán qué fue de su mundo. ¿Será ese desfase de millones de kilómetros lo que los humanos llamamos nostalgia?

Valencià

Fem una cosa. Observe detingudament el món que li envolta i intente memoritzar cadascun dels detalls del seu veïnat, de la casa on viu i dels objectes que en ells se situen. Ara desaparega durant una temporada, vaja a viure a un altre lloc, busque un treball a l'estranger o viatge simplement per plaer. Passat un temps prudencial (un mínim de 10 anys) torne al lloc d'on va eixir i prove de reconéixer les coses; veurà que tot és diferent, que res té a veure amb el que va memoritzar en el seu moment, per dues causes. La primera és que la nostra memòria és traïdorenca i els seus records són visions fragmentades que amb el pas del temps perden consistència, s'espellen i esvaeixen. La segona és que ha arribat a un lloc diferent de l'univers; sí, encara que li resulte paradoxal, aqueix no és el veïnat del qual va eixir, simplement és un altre lloc. No és una sensació nova, els nostres avantpassats del Paleolític ja l'experimentaven quan tornaven a un lloc que havien deixat feia temps, però és des de fa només un segle que els científics saben que tornant no tornem. Fixe's vosté, l'espai que ocupava el seu cos fa uns instants, quan va llegir les paraules “fixe's vosté”, estarà molt lluny del qual ocuparà quan acabe de llegir aquest paràgraf en arribar al punt i a part.

 

Observe les següents dades: la Terra gira sobre si mateixa a una velocitat de 600 km/h, per la qual cosa vosté es troba aproximadament a 600 km de distància d'on estava fa una hora; em podrà dir que demà es trobarà en el mateix lloc, però tinga en compte que la Terra gira al voltant del Sol a una velocitat de 107227 km/h, per la qual cosa vosté es troba a aproximadament 107227 km d'on es trobava  fa una hora; em podrà dir que dins d'un any es trobarà en el mateix lloc, però tinga en compte que el Sol gira al voltant del centre de la nostra galàxia a una velocitat de 792000 km/h, per la qual cosa vosté es troba aproximadament a 792000 km d'on es trobava fa una hora; em podrà dir que dins de 250 milions d'anys es trobarà en el mateix lloc, però, i per a anar acabant ja amb aquesta bajanada, tinga en compte tres coses: que no hem calculat la combinació d'aquests moviments, que ens hem deixat molts altres i que dins de 250 milions d'anys vosté ja haurà mort i res d'això el preocuparà. A més, no sé per què s'obstina a portar la contrària, quina testarrudesa, quina obsessió amb romandre. Si és pel tema de la propietat privada, no es preocupe, a escala legal les escriptures dels terrenys continuen vigents i podrà continuar conservant els seus béns i actuant en ells al seu antull (sempre que no existisquen capritxos més importants que el seu, clar). O, en el cas que els terrenys no siguen seus, podrà continuar opinant de com aquests s'han de transformar o conservar perquè se semblen el màxim a aquells dels quals va eixir vosté un dia.

 

Tornem al nostre experiment. Per a comprovar que el lloc al qual ha arribat és diferent haguera sigut útil haver fotografiat el seu veïnat abans d'eixir d'ell, perquè ara tindríem unes imatges més fiables que les del seu record, però oblidarem donar-li aquesta instrucció en el seu moment i ja no hi ha marxa arrere. Pot fer ara les fotografies, desaparéixer de nou i passat un temps prudencial (un mínim de 10 anys) tornar (o creure tornar) amb unes imatges ja fetes i fer altres amb les quals comparar-les. També pot fer les fotos ara i llegar-les a altres persones perquè aquest no és un problema únicament seu, ja li serviran les seues fotos a algú. Haurà observat que l'espai al qual ha arribat està habitat per altres éssers; aquests individus d'ací a uns anys estaran igual de desconcertats que ho està vosté ara i a una distància espaciotemporal desesperadament incomprensible es preguntaran què va ser del seu món. Serà aqueix desfasament de milions de quilòmetres el que els humans anomenem nostàlgia?